lunes, 16 de febrero de 2009

Mitja Marató Gavà-Castelldefels-Gavà

Ahir per primera vegada vaig participar en una mitja. És un primer pas per arribar algun dia ha fer una Marató.
La veritat és que estic força content per que crec haver fet un bon resultat per un debutant com jo.(1:28:06)
El mèrit no només ha estat de les meves cames, gran part de la feina l´han fet els meus companys. I ho dic pel fet que jo hagués sortit a correr a un ritme més baix del que puc fer, i van ser els companys, sobretot Robert, Óscar i el sempre optimista Rafa els que em van convèncer per intentar anar a ritme d'una hora trenta.
Vaig decidir que els faria cas i sortiria a 4:20 el kilòmetre, per fer 1:31:40.
Però com sempre em vaig despistar. Vaig trobar-me els companys de la secció d'atletisme del club Futgolitos (són la gent amb la que jugava a futbol els darrers anys), i vem estar una estoneta fent-la petar. Quan vaig voler adonar-me ja havien donat el tret de sortida i jo estava a la cua de la cursa.
Com us podeu imaginar els primers kilòmetres esquivant corredors i intentant agafar el ritme adient.
Camí de la platja les primeres alegries al trobar-me a l'Oscar, l'Emili (gràcies a tots dos per les fotos), la Rosa, el Cyril, l'Albert tota la colla del club animant per combatre el fred i per empentar-nos una mica.
A la Pava després d'avançar la llebre de l'hora quaranta (això volia dir que anava encara una mica despistat) em trobo al Pedro amb tota la canalla del Gavà-Triatló. De debó un gust veure les cares d'alegria quan veien pasar un company (encara que sigui un dels iaios) tot i el fred que feia. Tenim una bona pedrera.
Al passeig marítim de Castelldefels la cursa és molt bonica ja que et trobes de cara amb els primers corredors que ja tornen i veure el seu esforç et motiva molt, sobretot quan un dels que torna és el Robert que encara va cridant: "Joan una hora treinta". És un crack.
Quan fas el gir i comences ha tornar és a tu a qui li toca animar els que venen. La veritat és una manera de corre on es disfruta molt.
La tornada desde la platja pasa força ràpida, entre els companys amb les bicis animant (Sergio C. i Sònia) i els voluntaris sembla menys llarga que quan vaig jo sól al vespre a entrenar.
Ja al poble gairebé a ´l'última recta abans d'arrivar al Pavelló em trobo la llebre de l´hora trenta. Sóc conscient que al pasar-la m'estalviaré que em renyin el Robert i el Rafa.
Com sempre el millor veure a l'entrada de l'estadi a Raquel amb els nens, a tots ells, sobretot a Raquel si que els hi dec poder estar fent el que m'agrada.
Fins i tot va venir el Jaume, encara que no fos a veurem a mi.
Finalment 01:28:06, molt content del temps aconseguit i molt més content per que una vegada més m'ho he passat molt bé.
Felicitats a tots els que veu estar organitzant, tant els companys del club com la resta de gent del Patronat , associacions, clubs i polícia local, entre tots vareu aconseguir una gran festa de l'esport.
Felicitats també a tots els participants.
Fins la propera

sábado, 7 de febrero de 2009

DUATLÓ PER EQUIPS DEL PRAT



Diumenge passat vaig participar a la Duatló per equips del Prat de Llobregat que era també el campionat de Catalunya d'aquesta especialitat.

Representant el club vem anar dos equips, un format per Gerardo, David P., David M.,Francesc, i Manu; i un altre amb Hendrik, Oscar, Jordi i jo.

La veritat es que va ser una experiència interessant, tot i que no vem poder gaudir-la al màxim.


El mal temps , la falta d'experiència en aquest tipus de prova, i la composició de l'equip (erem dos màquines, Hendrik i Oscar, amb dos normalets el Jordi i jo) no ens va permetre treure millor rendiment a la competició.


Amb tot i això va pagar la pena anar-hi per veure una manera diferent de competir en la que és molt important la sincronització de l'equip. Feia goig veure els millors equips com anaven ben coordinats per treure el màxim rendiment del seu esforç.


Personalment content d'anar al costat de gent com el Hendrik i l'Oscar els que normalment només veig a la sortida i a l'arrivada. En els trams de correr em vaig trobar molt bé, i el de bici em va servir per adonar-me de la quantitat de kilòmetres que encara em falten per assolir millors objectius.
La veritat es que va ser un bon matí amb els companys i una prova prou atractiva com per tornar-hi l'any vinent.
He trigat una setmana en posar la crònica per que fins ahir encara estava treient fang de les sabatilles, la roba, la bici,...;-)